Tot va començar a la feina. Ella era de Recursos Humans, jo del món Data. Havia de contractar algú per al meu equip…però no tenia gaire clar què feia exactament un analista. Spoiler: encara no ho té del tot clar.
Així que vaig aprofitar l’excusa per proposar-li de quedar i anar a córrer per la platja. Jo li volia explicar què fèiem al nostre departament; ella només volia fer la seva i escoltar música mentre corria. Quina mala idea!
Vam començar a aturar-nos. A parlar. A explicar-nos coses que no tenien res a veure amb la feina. I, gairebé sense voler-ho, vam començar a escriure la nostra pròpia història.
Alguns dels nostres records més especials, però, no tenen ni fotos ni paraules: tenen tinta i paper








